Figues seques i canyissos (i)

A finals d’estiu podem veure la típica imatge pels camins del raiguer.

La gent que cada dia surt a passejar s’atura a les voreres dels camins per agafar aquelles figues que cada dia van madurant a la figuera.

Aquest cap de setmana hem pogut recollir amb el meu padrí les figues seques de les figueres de ca nostra.

Amb 2 horetes petites varem recollir un canyís sencer.  Jo vaig anar recollint les figues més seques de l’arbre i ell anava col·locant les figues al canyís.

Com podeu veure no s’ha de ser triat per assecar les figues, pareixia que totes eren bones. Ja veurem més endavant com queda això.

– Es recullen totes aquelles figues seques, no tan seques i bastant desfetes. Es poden recollir de la figuera i també de les que han caigut fa pocs dies.

– Fins i tot les que estan totes menjades per les formigues i

– damunt el canyís s’esclafen i es deixa la part més verda cap per amunt.

– Cada dia s’han de treure al sol, i quan arriba el capvespre s’han d’arraconar perquè no els hi pegui la serena. Si els hi pega la serena del vespre tarden molt més temps a assecar-se.

– Després vendrà trempar-les amb anís i herbes. Però això serà més endavant.