Crònica d’un dia inolvidable

– Divendres, 7 de gener de 2011 –

19.20 < comença tenir contraccions > 19.50 – 20.05 – 20.24 – 20.38 – 20.46 – 20.54 – 21.01 – 21.07 – 21-15 – 21.28 – 21.30 < Sopam >

21.35 – 21.43 –  21.51 – 22.00 – 22.00 < Començam a mirar Peli a la TV, no podem acabar de mirar-la. Les contraccions comencen a ser més intenses, més doloroses…>

22.07 – 22.17 – …  23.40 > Ens dutxam i preparam la bossa per anar a l’Hospital

– Dissabte, 8 de gener de 2011 –

00.02 – 00.07 – 00.11 – 00.15 – 00.20 – 00.24 – 00.30 – …

00.40 > Contraccions cada 5 minuts durant més d’una hora. Partim cap a l’Hospital. Ella no pot anar asseguda, li fa molt de mal de ronyonada.

01.15 > Arribam a Son Llàtzer, entregam a la comare el pla de part i el full signat de Part de mínima intervenció. La comare li mira de quan està, està de 2cm. Li posen els sensors (corretges) durant 30 minuts per saber com està el petit i com van les contraccions. Li resulta molt incomode estar asseguda durant les contraccions amb les corretges.

02.00 > Ens donen habitació i ens hi envien. No podem tornar al paritori fins que les contraccions siguin cada 3 minuts i la intensitats siguin molt semblants entre elles.

02.00 -04.00 > A l’habitació provam diferents postures per mirar de passar les contraccions de la millor manera. Aixecant la cama esquerra és la que va millor. Contracció, relaxació, contracció, relaxació, dutxa, pipis, descansar, relaxar-se, contraccions una darrera l’altra i molts de massatges a la zona lumbar.

04.00 > Cridam a l’infermera. les contraccions són més intenses i cada 3 minuts.

04.10 > està de 6cm, oficialment ja estam de part. la comare (Mari Carmen) li demana si vol provar la banyera de la sala de mínima intervenció per acabar de dilatar. No esta segura, però diu que ho provarà. Ens tornen a posar les corretges durant 20 minuts més.

04.35 > Em poso l’uniforme (de verd) per poder entrar al paritori de mínima intervenció. Un espai molt acollidor, amb llum agradable, amb bolles, amb cinta, amb la banyera…

05.00 > Entra dins la banyera i va molt bé per relaxar-se entre contracció i contracció. Cada 15 minuts van monitoritzant el petit, per saber si hi ha sofriment fetal. tot bé.

05.00 – 6.00 > Entrar i sortir de la banyera cada 30 minuts, monitoritzant el petit. dilatant.

06.00 > Dins la banyera romp les aigües, són clares. Després començar a tenir ganes d’empènyer. Comença l’Expulsiu!!!

06.30 > a mi em pega una baixada de forces, de sucre i em marejo. m’assec durant 5 minuts i bec un suc de pinya, (m’ho duu na Rachel). Després torn a estar al seu costat. Ella ja pot tocar-li el capet. Es va acostant a poc a poc cap a la sortida.

07.15 > les comares fan broma i ens diuen que ha de parir abans de les 8.00 que és el canvi de torn de personal. Segons elles, no farem feina tot el vespre perquè després es duguin la gloria l’altre torn.

Després de quasi 2 hores d’expulsiu el patufet surt a les 7.59h!!!. És preciós!!!

dia 8 de gener del 2011, el patufet va arribar!!!

És increïble com sense epidural, només amb la valentia, coratge, determinació d’una dona,  ha aconseguit que el patufet surti, neixi. No puc deixar d’emocionar-me només de pensar-ho. Durant tot el part, la mirava, mirava com passaven les contraccions, li mirava la cara, hi havia dolor però no sofriment, hi havia una cosa segura, no volia epidural, ho tenia molt clar, en cap moment la va demanar. El que si va dir, és que no volia tenir cap fill més…

He tengut molta sort de poder estar al teu costat i descobrir la fortalesa que tens. Ets una campiona!!! Gràcies patufeta.

No resulta fàcil avui ens dia dur a aquest món una criatura, durant 9 mesos va creixent, durant 9 mesos penses en aquell moment, en el part. Com anirà?? ho podrà aguantar?? tens molts de dubtes, molts de temors. Però ella hi va ser, va fer-ho tota sola i el patufet va sortir…

Ara ja és amb noltros i ara ha començat lo bo!!!

…És increïble poder formar part de tot això…

Anuncis

7 Respostes to “Crònica d’un dia inolvidable”

  1. Angels Says:

    Crec que el martí-patufet serà una gran persona, perquè té els millors pares del món!!!!!
    Gràcies per la vostra valentia, per la vostra sensibilitat, pel vostre compartir entre vosaltres i amb nosaltres…
    Sou un regal per a nosaltres, és tant fàcil estimar-vos i es tant bonic i gran saber que ens estimeu!!!!!!!
    Una abraçada molt gran, que us englobi a tots tres.

  2. Quanta emoció!!!!! Tot plegat el moment tan temut ja ha passat! Va ser molt guapo, dolorós però va valer la pena, en Martñi ja és aquí, entre nosaltres. Quina coseta…. és la meva coseta, la nostra coseta, el nostre patufet! Ara comencem a ser pares, perquè no és fàcil, ho anirem aprenent, dia a dia. I no és fàcil quan tothom opina i tothom et diu coses, a vegades contradictòries! uf! A vegades us farem cas i altres no, però és que som nosaltres els que hem de decidir què fer i com fer-ho, no?!!!
    Tinc un desig: Que el temps no voli, tothom diu que passa tan ràpid………..ara t’hem de disfrutar Martí!!!!!!

  3. Estefania Says:

    Això emociona a qualsevol. Jo sense estar present i només de llegir-ho ja ho estic. Que disfruteu al màxim i li dugueu un germanet/a a Martí. Si vos surten ben guapos i bons…
    Una abraçada a tot dos.

  4. IVANA Says:

    Jajajjajjajaja!!!! Realmente es toda una aventuraaaaaaaa!!!!! Seguro que vendrán más martinets proque los dolores se olvidan al verle la carita. Pasan los meses y cada día es un descubirmiento. Tenir fills es vida y alegría las ganas nunca pasan. Hay monentos duros en el parto, sí, pero verles crecer y formar parte de todos esos pequeños logros que acarician cada día, UF!!!, eso te hace olvidar cualquier dolor.

    Enorabuena y muchos besitos a los tres…

  5. David Osca Ferriol Says:

    me he agobiado y todo. Casi me mareo jejejeje. e estoy agobiando, no se si quiero un crio, ufff quin patiment. ;-D
    Besos a los dos. Enhorabuenaaa!!!! Prometo que llamo pronto

  6. Bé, tropaaaaa!!!!
    Que vaig dir que no tendria més fills però ja no pens igual, això que diuen que s’oblida ÉS VERA!!! És tot tan preciós!! hi ha nits dures però és tan guapo en Martí que tot ho feim per ell i passam molt de gust!!!

  7. […] Avui fa un any que aquest patufet va arribar, encara recordo com va anar tot, a les 19.00 del dia 7 de gener del 2011 n’Aina va començar a tenir les primeres contraccions, però això és una altra historia, una historia que ja vaig  contar (Crònica d’un dia inoblidable). […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: